El Kit de Ferramentes Pedagògiques Bàsiques

És cert que no tots els recursos valen per a totes les situacions, ni tots sabem aplicar-los a la perfecció des del principi, i és possible que de vegades no sapiguem molt bé quan utilitzar-ne un o un altre. Aconseguir ser un bon educador s’aconsegueix amb la pràctica i l’experiència, i serà necessària també una dosi d’imaginació que ens ajude a adaptar cada un d’aquests vuit recursos a la situació requerida i a l’edat del nostre fill.

Madrid, Juny 2011, Alejandro Iglesias, Pedagog

Quantes vegades ens hauria agradat saber què fer en cada moment amb els nostres fills? Quantes vegades ens hem preguntat si ens haurem passat amb aqueix castic o si hem sigut massa blans? I quantes vegades ens hem estirat els cabells perquè no sabem què fer per a aconseguir que estudie, o que arreplegue la seua roba?

I és que, encara que a tots ens agradaria que existira un llibre de receptes d’educació que ens diguera què fer per a aconseguir cada objectiu educatiu amb els nostres fills, desgraciadament no existeix. Cada persona és un món, com diu la frase popular, i li afecten milers de circumstàncies i de factors que faran que les estratègies educatives que seguim amb cada un de nosaltres hagen de ser especialitzades per a cada individu.

No obstant això, les nostres estructures biològiques i psicològiques d’aprenentatge són les mateixes, per tant sí que ha d’haver-hi quelcom comú en tots nosaltres a l’hora d’aprendre la psicologia i la pedagogia, quan es refereixen a l’aprenentatge donen sempre les mateixes pautes d’actuació, es poden resumir en vuit, i des de la UP les hem definit com el “Kit de ferramentes pedagògiques bàsiques”. Són les següents:

1ª - Seleccionar les experiències i la informació que el xiquet rep: Els pares són els mediadors de les experiències que el xiquet rep en els seus primers anys, moment en el qual estan conformant la seua imatge i representació de la realitat. És molt important que el temperament dels xiquets, que és una sèrie de preferències i pautes de respostes afectives amb què ja naixen, s’adapte i sintonitze bé amb la seua imatge de la realitat. Amb aquest recurs proposarem límits als nostres fills per crear un marc on puguen desenrotllar-se sentint-se segurs.

2ª - La repetició: La repetició permet fixar en la memòria els aprenentatges i aconsegueix l'adquisició d’hàbits, de manera que s’automatitzen els comportaments desitjables. Si un xiquet automatitza el ritual de fer els deures tot just arribar a casa no haurà de lluitar contra la decisió de fer les tasques o posar-se a jugar. Els rituals organitzen la realitat i la fan previsible, donant seguretat als nostres fills i facilitant l’acceptació. La repetició és necessària per a qualsevol aprenentatge, inclús per a aplicar aquest “kit de ferramentes”.

3a - Els premis: Les escoles conductistes van revelar que el ser humà tendeix a repetir les accions que li provoquen plaer o que d’alguna manera han sigut premiades. Per tant, és important premiar totes les accions i conductes que volem que es mantinguen perquè són desitjables. A açò també se el coneix com reforç, cal tenir en compte que el que a unes persones els serveix com a premi no té perquè valdre-li a altres i és important no confondre un premi amb mers regals, de vegades serà molt més efectiu un elogi o dir-li com us sentiu d’orgullosos que un premi material.

4ª - El càstic: El càstic és l’oposat als premis i els reforços, la seua utilitat és per a evitar que una conducta o actuació que no és desitjable no es torne a repetir. Un càstic rares vegades provocarà que un xiquet genere una resposta nova, només inhibeix la conducta desencertada. A l’hora d’aplicar un castic cal analitzar quina és la causa de la conducta, perquè si un comportament inadequat ha sigut provocat per problemes com la impulsivitat, la falta d’habilitats socials per a comunicar-se amb un altre, el desconeixement, etc., no serà útil. És important que en el càstic el xiquet entenga les raons de la sanció, que la sanció siga ferma i es complisca i que el xiquet tinga l’oportunitat de penedir-se i poder rescabalar el mal que ha fet. Tot açò ajudarà a fer que la conducta inadequada no es repetisca.

5ª – L’exemple: Un dels mecanismes d’aprenentatge més importants en el ser humà és la imitació. Els xiquets imiten les persones que admiren per assemblar-se a elles i van aprenent els seus idiomes, valors i costums. La imitació pot ser espontània, com aquesta que acabe de comentar, o dirigida, en la qual l’educador guia una activitat a l’aprenent i després li deixa que la repetisca només corregint-lo si és necessari.

6ª - El canvi de creences: Durant molt de temps es va pensar des de la psicologia que un estímul de l’ambient provocava directament una resposta en les persones. No obstant això, un altre corrent psicològic va completar aquesta teoria afirmant que els estímuls eren interpretats pels individus en funció de les creences que tingueren de si mateixos i del món tot i canviant el tipus de resposta que es podia donar. Açò es tradueix que xiquets que se senten insegurs, vulnerables o poc intel·ligents donaran respostes i adquiriran aprenentatges diferents que si se senten segurs, capaços i intel·ligents. Per això aquest recurs educatiu consistirà a fer veure aquests xiquets que són capaços i analitzar les seues creences negatives per a desmitificar-les.

7ª - El canvi de desitjos i sentiments: El plaer, la vinculació social i l’afany de superar-se són elements que funcionen com a motivadors en qualsevol individu. El repte d’aquest objectiu consisteix a traduir de quina manera es donen aquestes tres motivacions en els nostres fills, i una vegada descobertes enllaçar-les perquè potencien els aprenentatges concrets que volem aconseguir. Així mateix, hem de conèixer quins sentiments ens fan despertar el nostre interès i iniciativa a aprendre. Aquest és possiblement un dels recursos més útils per a aprendre però al mateix temps dels més difícils d’aplicar en les situacions reals.

8ª -·El raonament: Cada vegada que se li demane al xiquet que faça alguna tasca per al seu aprenentatge, o que se li d’una orde, hen d’explicar-li les raons perquè ho ha de fer. És possible que moltes vegades parega que no serveix de res, no obstant això, el xiquet acceptarà molt millor les normes justificades que altres que no entenga o li puguen parèixer injustes.

Aquests vuit recursos són els plantejaments necessaris per poder preparar el xiquet cap a l’aprenentatge, i quan realitzem alguna acció educativa els estem utilitzant. Com hem dit al principi, no hi ha un llibre de receptes per a cada circumstància i situació, no obstant això, conèixer aquests vuit recursos ens ajudarà a adaptar-los i encontrar la nostra recepta personal i especialitzada per a cada cas.